Mai se sap quan es pot tenir la oportunitat de fer un curtmetratge amb algú dotat d'un cervell tan prodigiós com el de Xavier Palau. El seu imaginari, rebuscat, ple de contrastos i mons postapocaliptics a lo mad max, sempre m'ha fascinat.
S'ha de tenir present que per mi inicialment va neixer com un exercici, en el qual durant un dia, sense haver-me'n dit res abans, ell em portava a una localització desconeguda, em plantejava unes escenes i un personatge amb el seu drama personal, i em donava la llibertat per filmar-ho i muntar-ho al meu gust, manipulant amb humilitat i respecte la seva idea, mantenint l'essència i concepte, en la voluntat de crear-ne alhora una pseudotrama que servís de guia inconscient a l'espectador, que en bona part del curt crec que anirà una mica perdut.
També gràcies a l'ajuda i col·laboració de'n Pere F., el qual va participar durant el rodatge, en la decoració i atrezzo dels escenaris, i fent fotografies per un possible making off casolà.
Ignoro quina etiqueta s'hauria de posar a aquest tipus de projecte, si experimental, serie B, drama, o simplement ficció. Deixo aquestes coses pels que hi entenen.
També em seduïa la idea de fer-ne la banda sonora. Aprofitant l'embrenzida amb el grup de música, i algunes melodies que havia començat amb l'obra Icelant Project, compondre i editar l'audio m'ha permès jugar, deixant-me portar pel sentiment que les imatges em provocaven.
Treballant-lo desde l'ombra i pràcticament sense fer soroll, celebro dir que ja està pràcticament acabat!!!. És provable que aquest curt hagi significat el contrapunt perfecte a l'allau de tasques que tenim amb el documental Riso i el curtmetratge La Harpo (que properament rodarem).
Filmar, editar, compondre, retocar.. tot plegat pel gust i plaer de fer-ho i gaudir-ne.
Desitjo que el disfruteu tan com nosaltres hem disfrutat fent-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada