Estic tan absorvit pel dia a dia que quasi no em queda temps (o esma) per escriure tot el que està passant. Però hi ha noticies dignes de ser explicades! Una d'elles, la més recent, és que el documental del FiSahara, Mares de risa. Barcos de piedra, ha arribat a la final de dos Festivals estatals de curtmetratges i documentals.
Em genera una alegria inmensa que un projecte tan modest com aquest aspiri a algun reconeixament. I m'ilusiona també per la honestedat amb que ha estat creat, i per les persones que segueixen lluitant per la seva llibertat per ser qui són.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada