Era ben d'hora (de matinada) que ja sonava el despertador. Més desvetllat del que creia que estaria el dia abans, em preparo l'esmorzar i una deliciosa tassa de cafè. Encara no eren les cinc de la matinada que ja picaven al timbre de casa. Em bec el cafè d'un glop, i baixo carregat amb la càmera i el trípode.
Està clar que aquest curtmetratge s'està fent per Amor a l'Art al veure les cares d'aquests bons amics, que tot i llevar-se a les 4h encara tenen un somriure per rebre'm.
És curiós com tot i haver dormit poc més de tres hores, encara em sento ple d'energia.
És possible que la bellesa del que he vist avui m'hagi "alimentat" per tot el dia?
Lluny de pretendre buscar (i trobar) una resposta, em disposu a seguir actiu; visquent i gaudint.
Perquè, com deia el gran Andrés Montes, "la vida puede ser maravillosa!".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada